Teràpia familiar

La teràpia familiar es caracteritza per tenir en compte el context en el qual sorgeix el problema. Es parteix de la base que si aquest context ha contribuït a l’aparició d'aquest problema, també ha de tenir la clau de la solució.

Així, per tal que el problema es resolgui de la manera més eficaç, s’aprofita la col·laboració entre els diversos membres de la família i es valora les necessitats de tots i cadascun dels membres.

Quan la problemàtica es focalitza en un dels membres, es considera el símptoma que presenta aquest individu com l'expressió d'una dificultat en el seu sistema familiar, i no únicament com una problemàtica individual. Es planteja quins són els circuits de comunicació i/o relació que mantenen el problema viu. Aquests circuits són sovint intents de solució ineficaços entre la persona amb el símptoma i el seu entorn, així com estratègies, també ineficaces, que es posen en marxa per fer front a les seves dificultats. Per tant, cal identificar aquests circuits amb l’objectiu de bloquejar-los i/o modificar-los.

La intervenció familiar és eficaç en:

• Situacions crítiques que deriven en discussions freqüents, faltes de respecte, distanciament afectiu, manca d'autoritat parental i problemes de comunicació que afecten el funcionament quotidià.
• Situacions cròniques en les quals un o més membres de la família presenta símptomes que no es resolen a través d'altres intervencions.
• Demandes d'assessorament davant de situacions complexes en el cicle vital de la família per motius diversos: separacions i divorcis, pèrdues, malalties cròniques, incorporacions d'un nou membre, entrada a noves etapes (parentalitat, "niu buit"...)